Banda espanyola de rock originària de Saragossa, protagonista d'un dels fenòmens musicals més importants dels últims anys. La passió despertada entre els seus seguidors i un prestigi creixent més enllà el seu país els va convertir, fins a la seva dissolució a mitjan 1996, en la banda de rock espanyola més important de les dues últimes dècades. Formada inicialment per Juan Valdivia (Segòvia, 1965; guitarra), Joaquín *Cardiel (Zaragoza, 1965; sota) Pedro Andreu (Zaragoza, 1966; bateria) i liderats per la controvertida personalitat d'Enrique *Bunbury (Enrique Ortiz de *Landázaru, Zaragoza, 1967; veu), van debutar discogràficament en 1987 amb un *single que duia per títol Heroi de llegenda, bestreta de l'àlbum El mar no cessa, amb el segell *EMI, en 1988
Malgrat les crítiques rebudes per part de la premsa especialitzada, que els acusava de banals i *pretenciosos, comparant l'actitud del seu cantant Enrique *Bunbury amb una dolenta còpia de *Jim *Morrison (*The *Doors), l'acceptació d'un ampli sector juvenil (admirador dels seus directes i de l'ambigüitat de les lletres de les seves cançons) va convertir a Herois del Silenci en el grup revelació del moment. El que podia haver estat altra carrera d'ascensió i ràpid oblit, tan habitual en el rock, va quedar desmentit després de l'edició dos anys després, en 1988, de Senderes de traïció, el seu segon treball, que contenia temes tan representatius de la seva carrera com "Entre dues terres" o "Maleït follet". La seva popularitat es va estendre gràcies a la potència de les seves actuacions en directe i a una estètica cada vegada més cuidada, en la qual no va faltar una certa *displicencia en el tracte dels seus integrants (fonamentalment del seu líder) amb els mitjans de comunicació. Fora una planejada política de relació o una actitud natural, el nombre d'admiradors va adquirir major rellevància amb la posada en circulació del seu àlbum Senda (1991). Van començar les gires internacionals i la seva fama va créixer a Alemanya, Bèlgica, Holanda i Dinamarca, sent habitual la presència dels seus vídeos en la M.T.V.
En 1993 va veure la llum L'esperit del vi, precedit d'una espectacular campanya publicitària, encara que l'impacte comercial no va arribar a ésser d'igual intensitat que el de Senda. No obstant això, seguint una política de màrqueting freqüent en mercats com el britànic, Herois del Silenci va insistir en la publicació més o menys regular de temes, *videos o preses alternatives de les seves cançons en edicions numerades per a col·leccionistes, mantenint viu constantment l'interès dels seus incomptables seguidors agrupats en clubs de *fans estesos per diversos països europeus i americans (Estats Units inclòs); va ser, a més, un dels primers grups espanyols de rock amb presència actualitzada en Internet. En 1995 van editar Devessall, amb el *single "Iberia submergida" com tema de presentació i "L'espurna adequada" com cort de major impacte comercial. La crisi en el *seno del grup va motivar l'entrada en ell de *Alan *Boguslavsky (Los Àngeles, 1965), *guitarrista criat a Mèxic. El cansament de les constants gires i les tensions internes van ser la causa oficial del parèntesi que es va obrir després de la publicació del doble *recopilatorio en directe Per a sempre (1996). A partir d'aquest moment van començar els treballs individuals de la majoria dels seus integrants i es va donar per finalitzada la vida d'Herois del Silenci, una banda de rock amb gran èxit comercial i enceses crítiques de les seves també nombrosos detractors.
